Si pogués fer un càlcul de les frases més dites en la meva joventut, us ben asseguro que la que encapçala aquest post sortiria guanyadora!
El Casal, ha estat i és un espai que sento com casa; però sobretot les persones que hi habiten són família (de la propera, de l’extensa, de la que et veus un cop l’any, de la que no veus però t’expliquen…).
He tingut molts rols en aquest Casal, i espero seguir trobant la manera de contribuir al projecte.
En la meva joventut, va ser un regal, un luxe, una fortuna tenir aquest racó de món. De més adulta, la meva implicació es va traslladar a la gestió del projecte. I ara, estic buscant la manera de fer-ho…i crec que l’estic trobant perquè al Casal si vols…pots!
Llarga vida al Casal
EL CASAL ÉS BARRI
